La suma total és el que importa
Si s’observa que hi ha aspectes de la nostra vida que no podem canviar de cap de les maneres, com ara viatges
relativament freqüents per motius de treball o familiars, hom pot introduir a la seva quotidianitat, a altres àmbits,
hàbits que permetin reduir substancialment el nostre impacte de CO2. Per exemple, en el dia a dia hom es
pot moure a peu o en bici, i estalviar energia a casa per tal contenir les emissions associades a un transport
que no puc canviar.
Energies renovables
Poder disposar d’una petita instal·lació per generar energia renovable a l’habitatge
(fotovoltaica, minieòlica…), fer servir carregadors solars, aprofitar biomassa local i d’aprofitament
forestal sostenible, o participar de les renovables en instal·lacions col·lectives és una
manera de restituir amb energia neta l’energia bruta que hem hagut de consumir. Per cada quilowat que contribuïm
a generar amb energia solar s’estalvia prop de mig kilo de CO2.
Compensació
Hi ha iniciatives que quantifiquen econòmicament les quantitats de CO2 emeses per a invertir aquests diners
en projectes que afavoreixin l’estalvi d’energia, les energies renovables o la plantació d’arbres
i vegetació.
Existeixen cada cop més empreses dedicades a oferir aquest tipus de “compensació”. Els
projectes de reducció d’emissions que s’inclouen com a mesures de compensació dintre
de l’anomenat marc regulat (és a dir, les compensacions que realitzen les empreses que hi estan obligades
per norma, segons el Protocol de Kyoto) són verificades per les Nacions Unides. En canvi, en el marc voluntari,
en el que hi tenen cabuda les iniciatives d’empreses que volen compensar les seves emissions tot i que no
hi estan obligades, no hi ha un control per part d’un òrgan certificador. Cal aleshores apostar per
entitats o projectes amb un cert reconeixement per a tenir la seguretat que realment els diners que s’inverteixen
van a parar a projectes reals amb reduccions d’emissions reals.
Les reduccions d’emissions “comprades” no tenen cap lògica ambiental si només
pretenen fer un rentat verd de cara sense assumir de fer un canvi de fons. No és el mateix que una persona “compensi” fent
una despesa econòmica totes les emissions dels seus viatges en avió, que que aquesta mateixa persona
decideixi viatjar menys en avió i més en tren, i aleshores promogui projectes de reducció d’emissions
amb una aportació econòmica per a reequilibrar les emissions que no ha pogut deixar de fer.
Promoure projectes positius ajuda a avançar cap a la sostenibilitat, però no pot ser l’única
solució: el planeta necessita que reduïm el consum i canviem hàbits. La “compensació” només
pot ser acceptable quan prèviament ja s’ha fet tot el possible per a reduir. Pensem que una tonelada
de carboni estalviada avui és molt més valuosa per evitar l’escalfament global que una tonelada
estalviada dintre de vint anys. L’austeritat hauria de presidir la lluita contra el canvi climàtic.
Finalment, una altra visió del concepte de “compensar” emissions de CO2 seria el fet de plantejar
com els nostres desplaçaments o activitats consumidores d’energia podrien tenir un efecte pel qual
es produeixi una reducció real d’emissions. Un exemple senzill seria desplaçar-nos en cotxe
per a tenir una conversa sobre medi ambient amb algú, que provoca que a partir d’aleshores abandoni
el cotxe i redueixi la seva petjada de carboni. Un altre exemple, seria la reparació d’objectes o
el reciclatge: hi destinem uns recursos energètics i materials però en total se n’estalvien
molts més.
Boscos, arbres i plantes
Els projectes de plantació d’arbres o reforestació de zones degradades són alguns dels
projectes més habituals a l’hora de “compensar” emissions. Es tracta d’afavorir
sistemes vius que ajuden a absorbir CO2, i per tant, a estabilitzar les concentracions d’aquest gas d’efecte
hivernacle a l’atmosfera. A més, els arbres tenen un valor estètic, sentimental i social que
els fa especialment adients per a convertirse en símbols de la “compensació” d’emissions… i
per això els discursos sovint es poden tornar simplistes, ja que la “compensació” total
no és possible.
El ritme de captació del CO2 per part de la vegetació és molt més lent que el de les
nostres emissions, i els arbres són només reservoris temporals de carboni. Per això, no són
una solució única i definitiva, i el paper dels boscos com a embornal per a mitigar les emissions
de CO2 és limitat. Tot i així, els arbres tenen moltes altres funcions ecològiques necessàries
per la continuitat de la vida i les societats humanes: mantenir la biodiversitat, generar oxígen i sòl
fèrtil, fer moure l’aigua en el seu cicle sense fi… Caldria promoure, doncs, reforestacions
en les que els arbres no siguin simples reservoris de fusta.
A banda de participar i promoure la plantació d’arbres, existeixen empreses dedicades a la plantació i
cura d’arbres com a estratègia per aprofitar els béns naturals del bosc de manera sostenible,
amb un rendiment econòmic, tot oferint la participació de la plantació a les persones particulars
que en certa manera ajudarien a equilibrar les seves emissions de carboni.
En resum, la veritat ineludible és que en primer lloc és necessari que reduim les emissions d’efecte
hivernacle. Aleshores, tot i que els sistemes de “compensació” o reequilibri d’emissions
personals o d’empreses no són una solució a llarg termini per la mitigació del canvi
climàtic, sí és positiu el fet que, amb l’excusa del canvi climàtic, ajudin a
portar a la pràctica projectes beneficiosos a llarg termini per a la sostenibilitat del planeta.
|
