Com més petit és un habitatge, menys espai físic ocupa, menys materials el formen, menys objectes conté, i menys energia consumeix. No vol dir que haguem de viure apretats, però el que s’equipara a confort és més espai per persona, en comptes de millor espai per persona. També la tipologia d’habitatge determina en bona mesura el consum d’energia. Mentre que un habitatge plurifamiliar sol ser més compacte (té menors necessitats de climatització, i sol optimitzar la quantitat d’espai per ocupant), les cases unifamiliars aïllades tenen més pèrdues tèrmiques exteriors i més espais que s’han de climatitzar i il·luminar (escales, etc).
La situació de l’habitatge (centre urbà, urbanització aïllada) també indirectament influencia el consum d’energia dels seus ocupants i de les visites, per la relació amb la mobilitat (si s’ha d’agafar un autobús per anar a comprar en comptes de caminar, si només s’hi arriba en cotxe…).

D’altra banda, compartir l’habitatge amb altres persones significa compartir l’electricitat de la bombeta encesa a la nit, la calefacció, els materials que formen l’immoble i, per suposat, l’espai, i per tant és una manera de repartir la petjada de carboni entre més persones.

Finalment, si es té cura i es realitza un bon manteniment de l’habitatge, s’evita la substitució de materials (estalviant energia associada a la realització de nous productes, i estalviant residus) i s’allarga la seva vida útil. Per això el factor de petjada d’un habitatge de 80 anys és la meitat de gran que un de 40 anys.

 

Posa’t un jersei o treu-te roba

La nostra llar pot ser confortable sense malversar energia. És absurd anar amb mànigues de camisa a l’hivern, i amb jaqueta a l’estiu, però els estímuls a tot arreu i les temperatures habituals als edificis i comerços de l’espai públic semblen associar aquest sense sentit a allò que és normal.
Una diferència de més de 10 ºC entre la temperatura exterior i la interior pot esdevenir perjudicial per a la salut. I només baixant un grau les exigències de climatització, estalviarem l’emissió de 72 kg de CO₂ al cap de l’any. Si a l’estiu posem l’aire condicionat a 26º C en comptes de 20 ºC, estalviem 43 kg de CO₂! Així doncs, demanar temperatures raonables com ara a l’estiu 26 ºC i a l’hivern 20 ºC, és millor que sotmetre’ns a temperatures exagerades i redueix el nostre impacte ambiental.

Evidentment, les estratègies anomenades passives poden reduir la nostra necessitat d’energia o evitar-la totalment en determinats moments. Així, deixar entrar l’escalfor del sol a l’hivern i abrigar-nos més, o protegir les finestres del sol al migdia a l’estiu o tenir plantes que refresquin l’ambient, són accions tradicionals, netes, gratuïtes i de sentit comú, que no podem deixar de banda en un moment en que cada kilowatt d’electricitat que gastem suposa l’emissió de 400 gr de diòxid de carboni a l’atmosfera.

 

Sistemes eficients

Hi ha tecnologies de climatització de menor consum que d’altres, i com les utilitzem també hi influeix.
Per la calefacció central, existeixen les calderes de condensació, o els sistemes de tipus radiant que permeten obtenir calor. Les bombes de calor eficients (tipus Inverter de segona generació) també poden ser una bona opció.

Per una refrigeració a l’estiu més ecològica, podem donar prioritat a les estratègies naturals, a més de fer servir bioclimatitzadors que tenen baix consum o aparells d’aire condicionat de classe A Inverter (i fer-los servir amb moderació!).

D’altra banda, el termostat sempre ha d’estar col·locat a l’habitació on es vol aconseguir el major confort (com ara el menjador) i no en una zona de pas, ja que aleshores es sobreclimatitza tot l’habitatge. Típicament es diu que amb la instal·lació de un termostat o programant de manera raonable els aparells per aconseguir una climatització sensata, es ponden reduir les emissions en un 5 %.

Una curiositat que recomanen alguns divulgadors és col·locar paper d’alumini darrere els radiadors. Sembla que actuaria com un aïllant ja que reflectiria l’escalfor cap a l’interior en comptes de deixar que s’escapés per conducció cap a la paret.

 

Substituir bombetes incandescents i halògenes per bombetes fluorescents compactes redueix cinc vegades o més el consum d’energia de la il·luminació
Només canviar 3 bombetes incandescents per bombetes de baix consum permeten estalviar l’emissió de 73 kg de CO₂ a l’any. Una làmpara halògena de peu consumeix 200 watts i no aprofita més la llum que una làmpara de peu amb una bombeta de 20 w, més eficient. Per aconseguir una llum càlida, les pantalles de paper, de fibres o en colors cálids fan dubtar del tipus de bombeta que hi ha al darrera. La crisi energètica és una realitat: hem de passar de donar més importància a l’estètica que al seu consum. Segur que també els models per la il·luminació eficient milloren, si tothom comença a incloure les bombetes que menys consumeixen a casa seva. Si cada habitatge a Espanya canviés 5 bombetes incandescents de 60 w per bombetes de baix consum de 11 w, es podria tancar una central nuclear. Canviem-les!

 

Recursos: Perspectiva Il·luminació http://www.ecoterra.org/data/pa33.pdf

 

A l’hora d’adquirir un aparell podem recórrer a la coneguda etiqueta energètica per a saber la seva eficiència en comparació amb models similars i els seus consum d’electricitat i aigua. Si no ens fa mandra insistir a les botigues o consultar a les webs dels fabricants per obtenir aquesta informació, podrem triar l’aparell que ens agradi i a més ens permeti estalviar més.
Als electrodomèstics més eficients quan parlem de neveres, rentadores, rentavaixelles i forns poden ser de classe A+ i A++. Les campanes extractores es poden triar sense llums o sense halògenes per a que permetin col·locar-hi bombetes de baix consum. Les assecadores són ineficients per se (les més eficients només arriben a ser de classe B) i consumeixen 4 vegades més que la rentadora pel mateix cicle de roba, pel que ambientalment és recomanable assecar la roba a l'aire lliure. Si tots els electrodomèstics de la llar fossin de baix consum, es reduiria la despesa energètica de la casa en un 55 %, i s’emetrien 271 kg menys de CO₂ al cap de l’any.

En altres aparells hi ha etiquetes com la Energy Star que indiquen que compleixen determinats criteris d’estalvi. De fet, molts aparells nous consumeixen menys que els antics (per exemple, un televisor de pantalla LCD consumeix aproximadament la meitat que un de tradicional) però el que més estalvia és la reutilització i la reparació: la fabricació d’un electrodomèstic nou comporta l’emissió d’uns 500 kg de CO₂. Un bon compromís és canviar els nostres aparells només quan sigui necessari.

Base de dades d’electrodomèstics eficients: http://www.idae.es/index.php/mod.menus/mem.detalle/idmenu.87

 

Una casa ben aïllada pot gastar d’un 25 a un 30 % menys d’energia per a climatització, ja que a una casa no aïllada la meitat de les pèrdues de calor es produeixen a través de les parets.

Per millorar l’aïllament de l’embolcall de l’edifici, si les parets tenen càmares d’aire, es poden omplir de materials aïllants com ara la celulosa o el suro granulat.
Les parets també es poden aïllar per la seva cara interna, amb panells aïllants de fibres i fusta, amb mantes aïllants i un tabic prefabricat de guix o amb panells prefabricats que inclouen aïllament. L’efecte aconseguit és el de posar “vidre doble” a la paret. És un tipus d’aïllament adequat per a parets exterior fredes i especialment a les orientacions nord i est.
També es pot aïllar la façana externa de la casa, per exemple, si s’ha de portar a terme la rehabilitació de l’edifici. Aquestes actuacions permeten reduir les pèrdues de calor a través de les parets en dues terceres parts.

A través de la coberta també es produeixen pèrdues i guanys de calor importants, fet que afecta a les cases unifamiliars i a les últimes plantes dels edificis. En el primer cas, es calcula que un bon aïllament de la coberta podria reduir la factura energètica en un 20 %. Es pot afrontar la feina com una reforma casolana o contractar un professional, i es poden fer servir aïllants de baix impacte ambiental. Un cas especial seria el de les cobertes verdes, els beneficis de les quals aniria encara més enllà que el de l’estalvi energètic.

Finalment, aïllar les canonades d’aigua calenta i de climatització quan es realitza la instal·lació pot reduir les emissions associades en un 5 %, ja que es redueixen les pèrdues d’energia entre la màquina i el punt de consum (aixetes, radiadors, fan-coils…).

 

Les entrades d’aire fred des de l’exterior ens fan sentir incòmodes i augmenten la despesa dels nostres sistemes de calefacció. Hi ha sistemes senzills com els burlets adhesius per finestres i portes que no tanquen bé. Mentre que els d’escuma tenen poca durabilitat, els de polipropilè o els de cautxú duren més i són més efectius. En altres països existeixen fins i tot productes per aïllar també interruptors i caixes d’instal·lacions elèctriques que de vegades es converteixen en entrades no desitjades d’aire. Les entrades d’aire en els encaixos de caixes de persiana o marcs de finestra mal instal·lats es podrien evitar aplicant masilles o similars. Reduir les infiltracions pot arribar en alguns casos a reduir les pèrdues per calefacció en un 15 %.

 

 

Les finestres són un punt crític de la façana perquè es converteixen en superfícies on les pèrdues de calor són més ràpides. Així, esdevenen zones fredes (a l’hivern) i zones calentes (a l’estiu) que afecten el nostre confort. Amb les dobles finestres o el doble vidre es poden reduir les pèrdues a la meitat. Els vidres tipus planitherm, amb revestiments de baixa emissivitat, deixen sortir o entrar un 40 % menys de calor. D’altra banda, els marcs de fusta o els marcs amb trencament de pont tèrmic eviten la conducció de calor a través dels marcs i les condensacions, i milloren el confort a l’interior. Aquests tipus de finestres millorades poden reduir la despesa de climatització en un 15 – 20 % en indrets on el clima és sever, i en climes més suaus pràcticament poden fer prescindible la climatització activa.

 

 

Les característiques d’un habitatge com ara la seva orientació, poden determinar molt el seu consum energètic i el nostre confort. Mentre que una orientació a nord resultarà molt freda i podrà aprofitar menys la llum natural diurna, els edificis a sud poden resultar ideals, sempre que disposin de les proteccions adients per controlar l’excés de sol a l’estiu.

D’altra banda, les etiquetes energètiques per edificis (Certificació energètica ) que han de mostrar tots els nous edificis, tot i les seves limitacions, ens permeten conèixer el consum energètic teòric que tindria, tenint en compte els seu aïllament i compacitat. També podríem veure com seria d’eficient respecte un edifici estàndar, amb un sistema de classificació, però, menys concloent que els dels electrodomèstics.

D’altra banda, a les habituals especificacions tècniques que es defineixen pels edificis de nova construcció, podem trobar informació sobre l’eficiència de l’habitatge (gruix d’aïllament, tipus de finestres i gruix dels vidres, característiques dels sistemes de climatització). Algunes d’aquestes informacions també les podem consultar als antics propietaris en el cas d’habitatges de segona mà.

Incloure aquests criteris a l’hora de triar habitatge hauria de ser tan habitual com pensar en el número d’habitacions.

 

No és broma. Sembla obvi però encara ens oblidem llums enceses a habitacions buides o deixem aparells encesos. En un moment on cada kilowatt compta, podem ser més curosos, tant a casa com als llocs on nosaltres no abonem la factura, com la feina o l’escola. El consum d’energia depèn de nosaltres, en tots els moments del dia.

Apagar les llums en sortir de l’habitació és l’exemple més obvi, però es pot estendre a tots els aparells de la casa que poden apagar-se del tot quan no els hem de fer servir. Encara no s’han conegut casos de teles, bombetes o ordinadors espatllats sense remei pel fet d’apagar-los completament quan no s’estan fent servir. Abandonem els tòpics. Els aparells apagats consumeixen 0 kWh.

 

Els aparells com ara televisors, videos o ordinadors en estat d’espera (stand-by) consumeixen el 15 % del seu consum total. És paradigmàtic del nostre absurd ús de l’energia el famós càlcul pel qual un televisor que sempre es deixa amb el pilot encès acaba consumint més energia quan no s’està veient, a causa de la gran quantitat d’hores que es manté aquest consum residual. A alguns habitatges la despesa d’aparells en stand-by pot arribar a sumar el 10 % del consum de la llar.

En canvi, si apaguem del tot aparells com els televisors, desendollem els transformadors i carregadors (d’ordinadors, etc) quan no els necessitem, o bé els col·loquem en una regleta amb interruptor per a poder tallar del tot el corrent que els arriba, evitem el consum fantasma dels aparells de casa i deixem d’emetre 39 kg de CO₂ a l’any.

 

En un habitatge convencional, una cuina de gas o una vitroceràmica d’inducció són les opcions de menor consum energètic actualment. Per als més atrevits, les cuines solars permeten cuinar amb l’energia gratuïta i lliure del sol. També hi ha sistemes per a cuinar aprofitant el calor retingut. A més, es poden fer servir els recipients i quantitats d’aigua adequades al fogó i a la quantitat de menjar, i es pot posar una tapa a les olles per a aconseguir el mateix amb menys energia. A la cuina, també es pot intentar racionalitzar l’ús d’aparells elèctrics.

D’altra banda, el microones pot estalviar energia per a escalfar o cuinar determinats aliments, ja que consumeix una tercera part que un forn convencional, i no sobreescalfa l’ambient. Energèticament poden ser una bona opció, sobretot si el fem servir prou com per restituir els 191 kg de CO₂ que requeriria la seva fabricació. En aquest cas, només valorarem aquest aparell pel que fa a les qüestions energètiques, donada la polèmica que rodeja sempre els microones per qüestions de salut.

 

 

Un bon manteniment de la nevera permet que no consumeixi tanta energia, i implica la seva descongelació periòdica, la neteja del serpentí, la bona circulació d’aire al seu voltant o intentar mantenir-la plena: costa més energia mantenir la temperatura correcta si hi ha més d’aire que aliments a la nevera o el congelador. També es pot tenir una nevera de menys capacitat (o atrevir-se a prescindir d’ella) si no es fan servir aliments congelats i es recupera una alimentació més tradicional a la que els aliments es conserven en un lloc fresc (tipus bodega) i s’empren conserves, aliments assecats, etc.

D’altra banda, una curiositat interessant: si per costum introduïm menjar calent a la nevera, li demanem que consumeixi més energia de manera que emetem 6 kg més de CO₂ a l’any! Es tracta d’un simple gest que no ens hauria de costar gens de canviar.

 

Si omples bé la rentadora tens més roba neta a canvi del mateix consum d’energia. La temperatura de 30°C pot ser suficient per la roba molt bruta, amb l’eficàcia dels detergents actuals, i permet estalviar tres quartes parts del consum del cicle més calent. Si rentes amb aigua freda, s’estalvia el 80 % de l’energia, i la roba dura més.

 

 

L’aigua és escassa, i cada cop més persones decideixen invertir en dispositius per a l’estalvi, ja que el benefici és total: ambiental i econòmic. Els perlitzadors col·locats als punts on fem servir aigua calenta permeten estalviar, a més d’aigua, l’energia emprada per escalfar-la, i poden reduir les emissions de la llar en 134 kg de CO₂ anuals.

D’altra banda, si es demana una temperatura raonable a l’escalfador d’aigua, no cal una despesa excessiva que després s’ha de compensar barrejant-la amb aigua freda. Es considera que una temperatura de 45 ºC ja és adequada. A més, qui té un acumulador elèctric pot aïllar-lo millor. A altres països són molt habituals les mantes aïllants (insulating jacket) a l’acumulador per tal de minimitzar les pèrdues de calor. En aquest cas també són interessants els programadors per tal de que la resistència només escalfi i mantingui l’aigua calenta durant l’estona prèvia a la dutxa, i no pas durant tot el dia.

D’altra banda, els col·lectors solars permeten escalfar l’aigua amb l’energia inesgotable del sol i reduir la despesa d’altres fonts energètiques més contaminants.

 

Al nostre clima, els dies assolejats i / o sense pluja són prou habituals com per a prescindir d’una assecadora elèctrica. Estendre la roba a l’aire lliure en lloc de fer servir assecadora permet estalviar uns 50 kg de CO₂ a l’any. A més, evites els 318 kg de CO₂ emesos en la manufacturació del propi aparell.

 

 

Les energies renovables suposen una reducció d’emissions de CO₂ i altres impactes ambientals, ja que eviten la crema de combustibles fòssils i altres activitats contaminants com les del cicle nuclear.
Incidir en que les fonts d’energia per als nostres usos casolans siguin més netes, però, no és fàcil. Per exemple, en el nostre país encara no existeix cap companyia elèctrica que ofereixi només “electricitat verda” és a dir, electricitat procedent al 100 % d’energies renovables. Com a usuaris tenim poques opcions de recolzar la producció amb energies netes, tot i que sí podem conèixer quin percentatge de l’electricitat que paguem prové de fonts d’energia renovables, quin de nuclears, etc. ja que aquesta informació ha d’aparéixer a la factura. També podríem comunicar a la companyia el nostre interès a rebre electricitat procedent d’energies renovables i intentar crear tendència.

Des del punt de vista d’implantar sistemes d’energies alternatives a casa, la opció més senzilla és la de l’energia solar tèrmica: els col·lectors solars permeten abastir el 60 % de les necessitats d’aigua calenta anuals de cada casa, reduïnt les emissions de CO₂ de l’habitatge en 403 kg cada any. La inversió es recuperaria en un període de 2 a 3 anys. Les instal·lacions de panells solars fotovoltaics per a obtenir electricitat són més costoses (s’amortitzen econòmicament en un període de 10 – 15 anys) i més complexes de realitzar, no tant en el cas d’instal·lacions aïllades, com sobretot pel que fa a la vessant burocràtica que impliquen les connexions a xarxa, que són els sistemes més habituals en zones on sí arriba el corrent elèctric. Més senzill és aprofitar l’energia fotovoltaica en petites aplicacions com ara aparells electrònics, carregadors solars o punts de llum d’exterior.
D’altra banda, una altra manera de visualitzar el poder del sol és cuinar amb els 1000 w/m2 que ens regala cada dia. Les cuines i forns solars són una alternativa per a cuinar amb una despesa energètica igual a zero, encara que sigui en els moments d’oci.

Una altra font d’energia renovable per l’habitatge podria ser l’energia geotèrmica, un sistema d’aprofitament de l’estabilitat tèrmica del sòl que permet climatització i aigua calenta amb un estalvi del 50 %, que es pot realitzar si les condicions de l’indret ho permeten, i normalment abans de la construcció de l’immoble. L’energia eòlica a nivell domèstic es pot aplicar en determinades condicions, sobretot a nivell de construccions aïllades, ja que s’estan desenvolupant amb petits aerogeneradors unifamiliars, de 250 a 600 w de potència. D’altra banda, la crema de biomassa, amb estufes eficients de pellets, podria ser una opció per a cases unifamiliars.
Finalment, a banda d’incorporar instal·lacions al propi habitatge, es pot participar en iniciatives de restitució del consum elèctric convencional recolzant les energies renovables com ara les instal·lacions solars fotovoltaiques de participació popular.

 

Fer servir piles i bateries recarregables en comptes de les de un sol ús, redueix l’ús de materials i energia per a fabricar-ne de noves, ja que es fan servir menys elements per als mateixos usos energètics. Cada pila convencional requereix 50 vegades més energia per la seva fabricació que la que dóna. En canvi s’obté 50 vegades més energia d’una pila recarregable que la que costa per a fer-la. En comparació, obtens 2500 vegades més energia d’una pila recarregable que de la de usar i llençar.

També estalviem diners ja que després de només 5 càrregues ja hauríem recuperat el que havíem pagat de més pel fet que fóssin recarregables. La resta d’usos, doncs, només tindrien la despesa elèctrica de la recàrrega… i cada càrrega evita que una pila es converteixi en un residu.

Quan s’hagin de llençar, cal portar-les als punts especials de recollida. Així es possibilita el reciclatge de materials i metalls: s’estalvia de nou energia i CO₂ i s’evita que elements com niquel cadmi o mercuri vagin a parar a la natura i l’aigua. L’electricitat per a recarregar aquestes bateries també pot ser més neta i, a més, existeixen tecnologies solars fotovoltaiques que permeten el funcionament de petits aparells electrònics i la recàrrega de piles amb l’energia neta del sol.

 

 

Quan deixes el teu lloc buit a la oficina a l’hora de menjar, apaga totalment els aparells. Si és per estones curtes, de 15 – 30 minuts, apaga el monitor i / o activa modes d’estalvi d’energia. En acabar la jornada, apaga totalment els aparells, i desconnecta’ls del corrent elèctric. El monitor en standby (amb el pilot) consumiria en tota la nit suficient energia com per a escalfar 6 menjars amb el microones. La impressora en standby consumeix del 30 al 40 % del que consumeix quan està imprimint. L’ordinador i els seus complements aparentment apagats consumeixen més de 15 w cada hora només per estar endollats al corrent. Per evitar aquest consum fantasma són ideals les regletes amb interruptor: així s’evitaria l’emissió de més de 26 kg de CO₂ per any per cada ordinador.

Molts bons hàbits “ambientals” (com ara apagar les llums i aparells quan no es facin servir, o separar selectivament la brossa es poden posar en pràctica en el propi lloc de treball i en els espais comuns com ara cafeteries o zones de picnic. Aquesta actitud personal es pot encomanar als companys de feina, encara que sigui només pel costum de veure’t fer-ho.

Si ets responsable o propietari d’un negoci o local, pots incloure sistemes eficients com la il·luminació de baix consum, adquirir aparells elèctrics de baix consum i promoure que es puguin compartir, o introduir materials ecològics a la decoració del local. També es pot facilitar la mobilitat sostenible dels usuaris o treballadors, informant-los de les possibilitats de transport públic, facilitant l’aparcament de bicicletes, o fins i tot instal·lar-hi energies renovables.

Si tens un comerç, pots reduir la quantitat d’envasos dels productes o els enviaments, animar a fer servir carros de la compra i bosses reutilitzables, optimitzar les rutes de distribució, fer servir sistemes de transport de menys impacte per a fer repartiments, o comprar i vendre productes ecològics.